En la mitologia grega, Ícar era fill de Dèdal i d'una esclava de Minos, rei de Creta, anomenada Nàucrate. Dèdal havia ensenyat a Ariadna la manera amb què Teseu podia sortir del laberint que ell mateix havia construït. Quan Teseu va haver mort el Minotaure, Minos, irritat va tancar Dèdal i el seu fill Ícar al laberint.
Per poder escapar d'aquell lloc, el seu pare va fabricar unes ales per tots dos amb plomes i subjectades amb cera.[1] Abans de fugir el pare li va dir: "Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstruirà les teues ales, i si ho fas molt alt, la calor fondrà la cera. Si no et separes de mi no et passarà res". Però Ícar, ple d'orgull, no va escoltar els consells del seu pare i va començar a volar cap amunt per arribar fins al cel i la proximitat dels raigs del Sol va anar fonent la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caiguera a l'aigua mentre cridava al seu pare i s'enfonsés al mar.
https://xaviflores.cat/icarus
font: https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dcar
